En deu dies de festival s’han abordat temes com la diversitat de gènere, el fet trans, la invisibilitat de les dones en el cinema, la maternitat, el trecament d’estereotips o l’educació més enllà del gènere. Una edició que ha tingut com a guanyadors els curtmetratges Tierra Mojada, Lesbofòbia i Makun amb una menció especial del Festival per a Winter in Europe.

Vic 27 d’octubre 2019

“Sento l’estranya sensació que m’han robat el cos. De fet, sento que ens l’han robat a les persones trans en general. És una sensació intensa i violenta. Em refereixo al fet que ens han robat la possibilitat de viure el cos d’una altra manera, que se’ns ha imposat una interpretació única sobre algunes de les seves parts. Em refereixo al fet que per explicar el nostre malestar ens han dit que no hauríem d’haver nascut en el nostre cos. Aquell cos que tant havia odiat, ara voldria conquerir-lo de nou, abraçar-lo i dir-li que sento haver-lo abandonat.”

Miquel Missé. A la conquesta del cos equivocat, novembre del 2018.

Amb aquesta frase començava la Final del Protesta 2019, amb un escenari en negre total i una vibració musical que anava en augment per acabar en un esclat de so, música i llum que emulava l’eufòria de gènere que en aquests deu dies s’ha posat al centre de totes les mirades. El compositor Ernest Crusats s’ha il·luminat damunt de l’escenari en una performance brutal i trencadora creada expressament per l’ocasió. La catarsi musical ha donat pas a un escenari presidit per dues portes de lavabo. Una per a homes i una per a dones. I a través de l’humor i la ironia aquestes dues portes ens han permès evocar escenes quotidianes que parlen de l’absurditat, massa integrada, de separar la societat i el món en dos gèneres. La periodista Sara Barrera ha estat l’encarregada de presentar i marcar el ritme de les intervencions, els premis i les mencions. Abans del lliurament de premis, la representant d’Òmnium a Osona, Assumpció Martínez, ha estat l’encarregada de llegir una carta de Jordi Cuixart que adreçava unes paraules l’organització i el Festival. I la ballarina Anna Sagalés ha acompanyat l’Ernest en una de les seves interpretacions vibrant la seva música.

Films guanyadors

El premi al millor curtmetratge documental ha estat per Lesbofòbia d’Inés Tarradellas. Una peça que dóna visibilitat a la discriminació de les dones lesbianes a través de deu testimonis. El jurat n’ha valorat la temàtica, el coneixement situacional de les protagonistes, el fet que estigués dirigit per una dona i ubicat a Catalunya i la transversalitat i to pedagògic.

En la categoria de ficció, el guanyador ha estat Tierra mojada, de Juan Sebastián Mesa. L’Oscar viu amb els seus avis en una casa de camp en mig del que serà un gran projecte hidroelèctric, en acabar el termini per desallotjar la casa ells decideixen enterrar-se en vida. La brutalitat del missatge contrasta amb la subtilesa amb què està rodada aquesta ficció que és poesia visual. Parla amb contundència i des de la vivència d’un drama social i ambiental a Colòmbia. També s’ha valorat que els actors i el director fossin colombians.

Quant al curt més ben valorat pel públic ha estat Makun (no llores), Dibujos en un CIE de Emilio Martí López. Una reconstrucció a través dels dibuixos d’un CIE de les històries de tres persones i els seus somnis, anhels i malsons.

La menció especial de l’organització ha anat per Winter in Europe, Polo Menárguez per abordar un tema tan urgent i necessari com és la crisi dels Refugiats. És un curt que a més ens ajuda a empatitzar amb la injusta situació de les persones refugiades en una Europa que els gira l’esquena. Tot plegat a través d’una fotografia molt cuidada.

Els membres del jurat de l’edició d’enguany han estat Birgitte Vasallo escriptora i activista, Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, Elena Subirà, Relacions Institucionals, Màrqueting & Fundrising del Docs Barcelona, Carles Furriols, President de la Fundació Dr. Trueta i Estel Solé, actriu i Escriptora.

A l’edició d’enguany es van presentar un total de més de 360 curtmetratges dels quals 10 han format part de la selecció oficial i 28 de la no competitiva, que es van poder projectar durant les matinals de dissabte del festival.

Gènere, paritat i molta participació al Protesta 2019

Enguany, el Protesta va començar amb un canvi important: l’ajornament de la inauguració. El clima social i polític i el mateix clima meteorològic no semblaven factors favorables a l’assistència de públic al festival. Tot i això, el Protesta arriba a la final amb un rècord de participació i de públic. El festival s’ha convertit, doncs, en l’espai refugi que es reivindicava a la inauguració.

De nou la paritat en els llargmetratges ha estat una de les diferenciacions primordials del Festival. L’esforç per part de l’organització és una aposta i un distintiu de la voluntat de visibilitzar i mostrar la qualitat en les obres amb mirada femenina que es poden trobar en el cinema de crítica social documental i de ficció.

Enguany, la temàtica escollida ha servit per reflexionar sobre els conceptes que estan en qüestió: l’home i la dona i el que aquestes categories signifiquen. Les identitats i expressions de gènere es reivindiquen com a diverses i fluides. Des del Protesta ens sorgeixen preguntes al voltant d’aquesta temàtica, sobre la configuració de qui som i com ens relacionem, què s’espera de nosaltres o com vivim aquesta pressió per encaixar en la categoria que ens ha estat assignada.

El Safareig del Protesta s’ha estrenat amb molt bona acollida. Des de sempre els safareigs ha estat un punt de trobada, un espai de reunió on, les dones es trobaven per rentar la roba i eixugar la bugada. El festival Protesta ha generat aquest espai dins del Vigatà amb seients on acomodar-se i mobiliari cedit per la Fundació MAP d’inserció de persones amb discapacitat i risc d’exclusió social. Una revolució que ens porta a l’eufòria de generar que ens amplia la mirada i ens dóna eines per reflexionar sobre els rols i els estereotips de gènere, la maternitat, les noves masculinitats, el fet trans* o l’educació no sexista.