* La directora del documental, Dea Gjinovci, va decidir fer aquest documental quan va llegir un article que parlava sobre el tema: “Vaig llegir un article a The New Yorker sobre els nens que es quedaven en coma a Suècia després d’haver rebut una comunicació d’expulsió, una denegació de la seva sol·licitud d’asil. Aquesta reacció era tan extrema en termes psicològics que em va semblar un tema interessant i commovedor.”

* Sobre la idea de construir un coet per anar a Mart, Dea Gjinovci diu “Mentre parlava amb en Furkan, el nen del documental, vaig desenvolupar la idea de Mart, ja que va ser ell qui m’ho va dir: volia ser astronauta. Per a ell, era una forma d’escapar, d’oblidar la situació, i de deixar de banda la seva culpabilitat.”

* La directora és d’origen albanès i de pare kosovar, i això va fer que pogués connectar amb la família protagonista.

* La Síndrome de Renúncia es va identificar a finals dels anys noranta a les clíniques sueques. El 2005, un document mèdic va informar que uns 200 infants de famílies sol·licitants d’asil traumatitzades a Suècia havien desenvolupat una pèrdua severa de funcions mentals i físiques sense evidències de malaltia subjacent. En els darrers dos anys, s’ha conegut 169 casos identificats per l’organització Doctors of the World a Suècia. La síndrome sembla afectar nens de comunitats especialment vulnerables, com ara refugiats dels Balcans, yazidis de l’Iraq i nens de la minoria gitana perseguida. Molts dels nens afectats han estat testimonis d’una violència extrema contra membres de la seva família o han viscut en entorns extremadament insegurs als seus països d’origen i després a Suècia. Molts metges creuen que el camí cap a la recuperació d’aquests nens depèn de la sensació de seguretat i de la resolució positiva de les demandes d’asil de les seves famílies.

* Recentment també s’han denunciat casos de la síndrome al centre de detenció de refugiats d’Austràlia, a l’illa de Nauru.