Després que la seva mare perdés la seva custòdia, en Roma, de tretze anys, s’escapa a la revolució ucraïnesa, formant part de l’aixecament de Maidan. La seva experiència infantil de supervivència en un entorn devastador i les seves habilitats al carrer es converteixen en els seus avantatges mentre participa en els esdeveniments més perillosos de la revolució. La gent del seu voltant admira el seu coratge. Aquí, per primera vegada a la seva vida, Roma és acceptat per la societat i se sent necessari. Arran de la revolució, Roma acaba en un internat, però en comptes de la necessària rehabilitació psicològica i social que necessita, el sistema només li ofereix allotjament. Però quan fa divuit anys, Roma és expulsat de l’internat sense possibilitat d’acabar els estudis, ni sense un sostre ni diners. Torna a la seva perillosa ciutat natal de Yahotyn, i gradualment s’endinsa en el món criminal. El seu germà gran Kolya, que acaba de sortir de la presó i influeix sobre Roma, és de les poques persones que es preocupen per ell. Kolya comparteix la seva experiència de supervivència fora de la presó. La vida independent és un repte per Roma, i la càmera és testimoni dels seus insignificants esforços per fer front a una existència normal: acaba els seus estudis a 9è de ​​primària, i intenta trobar feina i abstenir-se de les drogues. Així i tot, tots els seus esforços són inútils. No obstant això, l’esperança sempre apareix en algun lloc del futur.