Xun Sero va iniciar el seu treball al documental relatant esdeveniments relacionats amb la lluita dels pobles originaris a Chiapas. Intenta desenvolupar la veritable herència cultural dels personatges i evitar clixés sobre els pobles indígenes. Es va formar als tallers d’Ambulante Más Allá i el “CCC con patas” i en la Escuela de Cine Documental de Sant Cristóbal de Las Casas. Actualment treballa com a cinefotògraf. “Mamá” és la seva òpera prima com a director.

Declaració del director sobre la pel·lícula:
“La roba bruta es renta a casa”. Sovint escolto aquestes paraules quan hi ha una “discussió familiar”. Si bé els problemes s’haurien de resoldre parlant, comunicant allò que cada persona sent i pensa, hi ha una realitat marcada per la violència que no es parla, que no es diu. Parlar d’aquesta violència que es viu i que genera vergonya és la intenció d’aquesta pel·lícula, per provocar una conversa social. Les nostres conductes són apreses en societat, no neixen per si soles. Exercir violència, negar la violència, creure que si una (o un) viu una situació de violència és perquè s’ho mereix; tot això ho hem après en societat. La societat mateixa alimenta aquestes idees. Jo primer vaig haver d’entendre això per perdonar-me. Perquè després d’haver-me tornat conscient de que sóc, del que Xun representa i fa com a home, va ser molt dur. Em vaig adonar que el primer cos femení a qui vaig exercir violència va ser el de la meva mare. Encara tinc moltes pràctiques, pensaments i conductes que són molt violentes. I cada vegada que ho noto o m’ho fan saber, és més dur encara que la primera vegada que un ho veu i ho sap. I és més dur perquè un sent que va en retrocés, que no importa quant aprenguis, sembla que no pots escapar del que ets. Però he après també que he de començar per destruir figures i reconèixer persones. Qui és “mamá”? Aquesta és la pregunta que em guia per fer aquesta pel·lícula. Així, al llarg de la pel·lícula, anem traient capes que construeixen el que se suposa és una mare, i anem coneixent la persona darrere d’aquesta figura. Els somnis, els dolors, les rialles, la vida. Qui hi ha darrere aquesta figura que anomenem mare, pare, filla, fill? Quina persona hi habita?