En l’edició del 2019, el Festival Protesta, s’ha volgut tornar a convertir en un espai per la reflexió, per poder parar i pensar. La setena edició del festival va portar per títol Eufòria de gènere. Es va voler abordar el tema del gènere des de la convicció d’estar vivint uns temps de canvi, en molts sentits, de canvi profund. Un dels aspectes d’aquest canvi és el qüestionament dels rols de gènere tradicionals. L’home, la dona i el que signifiquen estan en qüestió. Sembla que s’ha obert una porta per la que ha començat a entrar aire fresc, un aire que ens permet mirar les coses d’una altra manera. Més lliure. On es van descobrint tots els matisos que existeixen entre els dos únics models acceptats fins al moment, la paleta de grisos va agafant color i forma, i les expressions de gènere es reivindiquen com a diverses i fluides. Des del Protesta ens sorgien moltes preguntes al voltant d’aquest tema i la seva importància en la configuració de qui som i com ens relacionem, què s’espera de nosaltres com a homes o com a dones, com vivim aquesta pressió per encaixar en la categoria que ens ha estat assignada. En aquesta edició del Protesta es va reflexionar sobre els rols de gènere, els estereotips, la maternitat, les noves masculinitats, la transsexualitat o l’educació no sexista, per endinsar-nos i participar de la revolució del moment. Una revolució que ha vingut a canviar-ho tot per una societat més feliç.

Es va dissenyar una extensa programació de llargmetratges i d’activitats paral·leles molt diverses. Per exemple l’activitat “El carrer parla de gènere” amb els components de Queerdobcn, diferents joves activistes i amb Ingrid Agur, professora del grau de gènere de la UAB, que va tenir lloc al Gravat el dia 19 d’octubre. L’endamà a la Reciclària estava previst el vermut del diumenge, amb Ritxar Bacete, antropòleg, especialista en gènere, masculinitats i paternitat positiva, però finalment, per una incidència personal, aquest no va poder agafar l’avió i es buscarà un altre moment per poder fer l’activitat que havia generat molta expectació.

També vam comptar amb Elena Crespi, sexòloga i psicòloga, i Zoe Garcia, biòleg i activista LGTBI per parlar-nos de com educar més enllà del gènere. La Maternitat també va ser tema de debat a la sessió del Casino de Vic, on hi va haver la projecció del llargmetratge (M)otherhood (Laura García i Inés Peris, 2018, Espanya) i el posterior col·loqui amb les directores on es va desgranar la idea de que ser mare és només una opció. L’artista i il·lustradora Olga Capdevila va revisar els estereotips de gènere a l’acte de La Nyàmera del dijous 24, mentre el divendres 25, al Fòrum de Debats, Judith Juanhuix, doctora en física, investigadora científica al Sincrotró Alba, mare i activista trans i Àlex Bixquert, biòleg, home trans i president de l’associació LGTBI de Terrassa, van protagonitzar una conversa sobre el fet trans.

L’Espai del Seminari de Vic, va acollir des del dia 15 d’octubre fins al 15 de novembre una exposició sobre Alice Guy i les cineastes que s’han inspirat en ella. L’exposició ha estat cedida al Festival Protesta per part del Cineclub d’Alcalá de Henares. Amb aquesta mostra es fa un homenatge a aquesta pionera del món audiovisual que va quedar oblidada injustament pel fet de ser dona.

Dins la programació de llargmetratges, treballs com Female Pleasure (Barbara Miller, 2018, Suïssa), Cold Sweat (Soheil Beiraghi, 2018, Iran), La revolta dels contes (Jakob Schuh, Jan Lauchauer i Bin-Han To, 2016, Anglaterra), Boys don’t cry (Kimberly Peirce, 1999, EUA), (M)otherhood (Laura García Andreu i Inés Peris Mestre, 2018, Espanya), Me Llamo Violeta (David Fernández de Castro i Marc Parramon, 2019, Catalunya) o Rafiki (Wanuri Kahiu, 2018, Kènia), han contribuït també al debat sobre gènere que s’ha volgut alimentar en aquesta edició del Festival Protesta.